sábado, 30 de abril de 2016

CRISTAL DE FUSTA

O cristal d'as finestras poderba estar feito de fusta, trasparent e renobable, d'alcuerdo con recercadors suecos. Una colla de l'Institut Reyal de Technolochía KTH d'Estocolmo an creyau o que ells escriuen tal que "fusta transparent ', una traza  de ran en el qual un componente d'as paretz celulars ye despochau quimicament.
"Quan s'elimina a lignina, a fusta se torna muit blanca," dizió Lars Berglund, que dirichen a inbestigazión. "Pro a causa que a madera ye, naturalment, no transparent, aconseguimos que l'efeuto adautando en bella mida a nanoescala."

Dimpués que as paretz d'as celulas s'eliminan, un polímero transparent ye ficau en a fusta, e"as propiedatz outicas de totz dos se corresponden".
A madera se poderba fer empleigo t'as finestras de pribacidat, deixando que a luz en pro mantenendo un ran de semi-trasparenzia. Pro puet estar mas util, tal que paneles solars; seguntes un estudeo que detalla a rizercanza, que ha estau publicau en Biomacromolecules, o seutor d'a costruzión represienta "arredol de trenta a quaranta por cient" d'o total d'o consumo d'enerchía."D’ista trza, ye de gran importanzia ta reduzir o consumo d'enerchía en o seutor d'a construzión. a enerchía solar ye atrautiva en iste contesto ya que ye gratuita, inacorable e platera. Edificios transmisores de luz tamién puet contribuyir ta la reduzión de la demanda, ya que a luz artifizial puet estar parzialment reemplazata por a luz natural ".
A fusta outicament trasparent no ye totalment nueba - en 2009 una colla d’embestichadors chaponésa detalló a suya creyación d'un "nanocompuesto de celulosa de fusta " que asperaban que estase la base d'a iluminación LED flesible usau en plants d'enerchía solar en Chapón.

L'equipo diz que son rizercando  ta "continar treballando" con "diferents trazas de fusta", e tamién son a esperanza de "amillorar a transparenzia d'o material"."A fusta ye, con muito, o material de base biolochica mas usau n’os edifizios", dizió Berglund. "Ye atrautibo que o material probiene de fuents renobables. Tamién ofreix mannificas propiedatz mecanicas, incluindo corambre (zerenyenza), tenazidad, baixa densidat e baixa condoutibidat d’a caldor.
"Per itso, no pas ye de chicota importanzia ta reduir o consumo d'enerchía en o seutor d'a costruzión. a enerchía solar ye atrautiva en iste contexto ya que ye gratuita, inacorable e platera. Os edifizios trasmisores de luz tamién pueden contribuyir ta la areduzión de la demanata, ya que a luz artificial puet estar parzialment reemplazata por a luz natural ".


A utilización d'a fusta cribarba a gotera (guasto) de produzión , a contaminazión e  induzirba  a l’industria ta repoblar d’arbols paraches en tota ra terra, tal que n’ista enchuta d’Aragón.  Recercatas d’ista traza ,ye deixir :reunindo abanzes e aprofitando e respetando a natura,  calerba fer en l’Unibersidat de Zaragosa, d’Osca ,Teruel u San Corche.

3 comentarios: